Tercera batalla amb la 2.1

Ahir a la tarda vaig jugar la meva tercera partida de la versió 2.1 amb l'Ignasi. Va ser una veritable bogeria. Els meus xinesos Iuan contra els seus eixams de cavalleria lleugera huna. Ja us ho podeu imaginar: ell amb 50 elements de LH (S) i jo amb una llista que, com a molt, en pot portar una vintena, més 8 CV (S).

Lògicament, no podia jugar a les cavalleries contra una horda d'aquestes dimensions. Per tant, vaig optar per la prudència de: a) comprar el màxim d'arquers i altres infanteries que em permetien els punts, b) tancar-me entre abundants accidents de terreny difícil en un catenaccio i c) pregar molt a Confuci.

El terreny en va sortir molt bé i el clima va ser favorable al tir. Un total de 24 elements d'arquers (entre (O) i (X)) suposaven 12 elements frontals tirant sense pietat. D'altra banda, els dos únics espais que els seus eixams podien carregar entre turons difícils i aiguamolls estaven ocupats pels meus arquers.

Tinc la gran sort que l'Ignasi no és dels que, quan veu un catenaccio, es queda immòbil i deixa que el temps passi. Ell carrega. I un cop més es va llençar sense rumiar-s'ho contra tot el que l'esperava. Doncs bé, perquè us feu una idea de l'èxit del meu tir: 10 torns de joc, dels quals 7 amb tir (el tio es va llançar des del començament) amb una mitjana de 8 fronts meus tirant un cop i un altre amb suport posterior. I només li vaig matar un putu element en tota la batalla!!!! Descoratjador. Una ratxa de pitos senzillament acollonant.

El meu comandament més gros era el del CinC i estava constituït per 16 Irr Bw(X) i els mínims de Cv i LH que m'obliga la llista. Al tercer torn ja em trobo un tsunami de LH(S) en triple fila anorreant la meva paret d'arquers. Afortunadament els flancs els tenia ben coberts per terrent difícil. També vaig tenir la sort que a la 2.1 la LH(S) ja no té el suport de segona fila contra infanteria (lamento no haver-me'n recordat de dir-t'ho abans de la batalla, Ignasi ). Malauradament, un puto Irr Bw (X) compta com a (I) al combat, de manera que la manca d'efectivitat al tir, la seva superioritat al combat i al tir i la meva inferioritat al combat van fer que els meus comencessin a caure com a mosques. Jo, en canvi, en el millor dels casos, quan doblava una de les seves LH, passava a estar spent. No recordava que només els puc matar al tir i mai al combat. Pintava malament.

En altres dos punts del front, l'implacable esperit hun de l'Ignasi el va empènyer sense dubtar a carregar contra els meus psiloi en un turó difícil, d'una banda, i a entrar en un aiguamoll, a l'altra banda del qual l'esperava jo amb la meva escassa LH. Les dades del primer punt són encara més descoratjadores que en el cas del tir. Els meus Psiloi amb un factor 2 (3 per estar més amunt en torn enemic) contra els seus LH amb un factor 1 per estar en terreny difícil: ell me'n mata 4 de 10 i jo només li'n mato un altre puto element. El tio va prendre el puto turó costera amunt!!! El cas de l'aiguamoll el deixo per al gloriós final.

Mentrestant, l'únic punt en què tinc més fortuna és el meu flanc esquerre. Allà un comandament de Bd (I) i Bw(O) manté a ratlla (al cos a cos, mai al tir) un comandament seu que ha deixat impetuós i que es troba molt desordenat a causa d'un avançament descontrolat. A base de flanquejar i atacar reraguardes li'n mato uns quants. Amb sort no seria un 25 a 0.

A centre la situació és desastrosa. Em destrueix les úniques dues Cv (S) que tinc i em fa un forat entre els Bw(X) i l'aiguamoll. Tot sembla dat i beneït. Una bona ratxa temporal fa que els meus LH (S) li'n matin dels seus fins a deixar un dels seus comandaments tocat. Tanmateix, allò inevitable succeeix: el corró hun passa per sobre dels Bw (X) i em trenca el comandament. Això provoca automàticament que el comandament de psiloi del turó passi a desmotivat. La derrota sembla inevitable. L'únic consol és que el seu comandament desordenat per l'avançament impetuós passa també a estar desmotivat. Magre consol, tanmateix.

Va ser aleshores quan es va produir un d'aquells "grans moments DBMM". Va ser a la meva dreta, a l'aiguamoll. Tot i que ell hi va entrar des del primer moment (incloent-hi el seu C-in-C), jo l'esperava amb el meu minicomandament de reserva de LH just a la sortida, de manera que si s'atrevia a venir-me a buscar, ell seria en terreny difícil i jo no. Tot i ser hun, no era imbècil, de manera que no es va moure. I menys encara des que al centre les coses li anaven tan bé. Com que em veia perdut vaig recórrer a la saviesa confuciana que, amb la seva cèlebre cita per a ocasions com aquesta diu: From lost, to the river. Així doncs, vaig ser jo qui va entrar a l'aiguamoll amb el meu minicomandament de cinc elements (inclòs el general). Atenció a la situació: a) tots dos som LH (S), de manera que cap podrem fer servir el +2 en cas de victòria, b) tots dos estem en terreny difícil, cosa que ens resta -2 al factor de combat. L'escenari és un grapat de 5 combats de zero contra zero (a excepció dels generals respectius); tot jugat al dau, literalment.

Els putos pitos que havia tingut fins aleshores esdevenen de tresos en amunt i és ara ell qui no supera aquestes tirades. Li'n mato tres dels cinc elements compromesos i jo només en perdo un. El seu comandament passa estar desmotivat!!! Ara els seus elements restants tenen un -1 addicional per aquest motiu!!!. Passa a ser el seu torn i Confuci es posa de nou de part meva regalant-li un puto pito de pips al seu comandament. Com que tot deu està desmotivat, no pot apropar ningú al combat tret del seu comandant en cap, que també lluita a l'aiguamoll. Em carrega contra un LH en un combat gloriós de 0 per a mi i 1 per a ell. La imatge és evocadora: els cavalls enfangats fins a l'extenuació i els homes tirant i carregant en condicions llastimoses. Tanmateix, doblo el seu resultat i el destrueixo. La catàstrofe en aquell extrem del front es fa sentir de seguida per tota la línia. El comandament en qüestió està trencat, fet que produeix el pànic en els seus comandaments del centre i flanc oposat. Aquest pànic afegeix les dues baixes necessàries perquè el comandament que ja estava tocat passi a trencat. Una victòria tan inesperada com sobtada.

Gràcies per aquest Gran Moment DBMM, Ignasi. La veritat és que jo ja comptava amb una derrota assegurada. Els teus huns són esfereïdors.

Gran informe!!!